A MON AMICH
MANEL JOAN GRENZNER.

De l’amistat que’s ment al món, me’n rich;
perdre un amich d’aquest res no me’n dóna;
més si fos rey daria ma corona
per servar, aprop meu, un bon amich.

Com jo no tinch al mon res mes preuhal,
de ton amor en justa recompensa
t’he donat, ja fa temps, de cor y pensa,
lo que mes vull al mon y es, m’amistat.

Penyora del que’t dich avuy ne sia
lo treball que ab viu goig junto ab ton nom:
sé que per molts ne té poca valia;
per tu val molt y tu per mi ets tothom.